Els animals que s'exhibeixen en aquestes instal·lacions estan subjectes a un control total i viuen en condicions molt diferents a les del seu hàbitat natural. La captivitat reprimeix els instints naturals dels animals salvatges. Els animals pateixen d'una frustració permanent motivada per la pèrdua de la llibertat d'elecció i no poder comportar-se, de la forma en què ho farien en el seu hàbitat natural. Tendeixen a la degeneració genètica, física i de comportament.

Conseqüències de la captivitat:

Les conductes estereotipades, són patologies derivades del forçós captiveri i es manifesten a través de conductes obsessives i/o repetitives, com per exemple:

• Caminar contínuament d'un costat a l'altre.
• Girar en cercles.
• Jugar amb la llengua.
• Mossegar i xupar els barrots.
• Girar el coll, balancejar-se.
• Agitar el cap de dalt a baix.
• Gronxar-se abraçant les cames (freqüent en: grans felins, elefants, óssos, girafes, camells, primats, etc)

Altres patologies

• Apatia, tristesa i avorriment.
• Desordres alimentaris: negar-se a menjar o, tot el contrari, obsessionar-se pel menjar.
• Automutilació: mossegar-se la cua, potes, donar-se cops amb el cap (felins, óssos, primats).
• Excès de neteja: arrancar-se pèl o plomes deixant pedaços (óssos i lloros).
• Comportaments sexuals anormals: hiperactivitat, buscar objectes substitutius.
• Relacions mare-cria anormals: atacar, matar o abandonar les cries, etc.
• Comportament infantil perllongat: inmaduresa amb comportament social anormal, manca de confiança social, etc.
• Agressions anormals: amb més intensitat o freqüència com a resultat de sobre-amuntegament, amenaces dels dominants, pressió dels visitants del zoo
• Vomitar i regurgitar: vòmit repetit, menjar-se el vòmit i regurgitar (freqüent en goriles i ximpanzés).
• Coprofagia: jugar i/o menjar-se els excrements, embrutar les parets (goriles i ximpanzés).
• Malalties: digestives ,cutànies, respiratòries, cardiovasculars…

Els comportaments anormals i algunes de les malalties que pateixen els animals captius tenen el seu origen en:

• La impossibilitat de realitzar i desenvolupar adequadament les seves pròpies pautes i impulsos naturals.
• Desocupació, avorriment i frustració forçosa.
• Estrès permanent.
• Control directe per part dels humans i la pèrdua del propi control personal.
• Pèrdua de vida en un grup social normal o l'estatus solitari.
• Medicació i el control mèdic de programes de fertilitat.
• Engabiament en un ambient totalment estrany.
• Tipus d'infraestructures, il·luminació artificial, dieta rutinària, sorolls i colors estranys
• La proximitat antinatural amb altres animals i amb visitants humans.
• Extracció del seu hàbitat natural.

La seva influència en la conservació

• Es calcula que hi ha 6.000.000 d'animals que viuen confinats en captiveri per la distracció humana.
• Menys del 10% dels animals que romanen captius als zoos són espècies en perill d'extinció.
• Fins el moment els zoos no han sigut proveïdors bàsics d'animals, diners o direcció en els programes de reintroducció.
• L'impuls més significatiu en els programes de reintroducció d'animals al medi salvatge l'han donat les campanyes de conscienciació, els programes governamentals encarregats de la vida salvatge i el medi ambient i la pressió dels moviments conservacionistes.
• Perquè els projectes de reintroducció arribin a tenir èxit en la conservació d'una espècie s'han d'allargar bastants anys i han d'alliberar grans quantitats d'animals.
• Els comportaments anormals dels animals, adquirits en la captivitat (zoos) són un factor negatiu per a la seva reintroducció a la natura, ja que es redueixen les possibilitats de supervivència.
• Segons dades publicades per la RSPCA d'Anglaterra en un informe sobre elefants, la majoria dels més de 500 elefants que es mantenen als centres d'Europa, han estat capturats del seu estat salvatge a la natura.
• Malgrat estar protegits es continuen capturant dofins en estat salvatge per ser reclosos a zoos i delfinaris.

Zoos i educació

• Transmeten la imatge de l'animal objecte i la idea de domini sobre les altres espècies.
• Existeix la contradicció entre l'objectiu "d'educar" i el mètode utilitzat a través de l'exemple d'animals que són sotmesos a la captivitat
• Potencien el missatge que els humans poden construir i reinventar la naturalesa.
• L'interès es limita a la satisfacció visual i momentània sense aconseguir un coneixement real, o interès especial per la vida salvatge.
• Els espectacles de circ desorienten encara més la percepció del públic mostrant actuacions i imatges "distorsionades" i "antinaturals" dels animals.
• No incideixen de forma significativa en la presa de consciència per la preservació dels ecosistemes i els parcs naturals, factors ambdos de vital importància per a la supervivència de les espècies.

Conclusions:

• Els zoos no han aconseguit aportacions significatives en la conservació de les espècies amenaçades o en la protecció dels seus hàbitats naturals
• La cria en captivitat, en aquestes instal·lacions, d'espècies salvatges amb objectius conservacionistes, representa una estratègia poc rellevant en el conjunt de les seves actuacions.
• No eduquen al públic en relació a com ajudar a protegir i conservar les espècies.
• Continuen transmetent una influència negativa relacionada amb l'ús dels animals per a entreteniment.
• Molts dels animals dels zoos viuen en condicions inacceptables.
• No es dóna prioritat al benestar físic i mental dels animals.
• En molts aspectes els zoos no són cap solució, si no part del problema.
• El benestar dels animals és prioritari i ha de prevaldre sobre altres qüestions. És per això que els zoos haurien de prendre totes les decisions pensant en els animals i oferint a cada individu el màxim benestar i les millors condicions ambientals, permetent-los manifestar uns comportaments més naturals, tenint en compte que molt pocs tenen la possibilitat de ser reintroduits a la natura.
• No pot ignorar-se el escoltar l'opinió, presència i participació de les organitzacions de defensa i benestar animal i els grups ecologistes com a importants col·laboradors en la millora i cura del benestar animal.
• S'han de reubicar els animals en llocs més adequats a les seves necessitats donant prioritat a les espècies que més pateixen en captivitat (elefants, felins, etcètera) traslladant-los a llocs més apropiats amb la finalitat de reduir al màxim els efectes negatius de la captivitat.
• Deixar d'utilitzar animals en demostracions de circ que els obliga a realitzar comportaments antinaturals.
• Els zoos no haurien de perpetuar la captivitat d'espècies salvatges.
• Les autoritats haurien de controlar i garantir que es compleix l'establert en la normativa vigent a fi de millorar les condicions dels animals i les normes de seguretat pública.
• En cas de tancaments de zoos, s'haurien de portar terme tots els procediments per garantir les millors condicions de reubicació dels animals.
• Donat que una majoria de programes de cria en captiveri no són viables ni eficaços en la preservació d'espècies, s'haurien d'adoptar actuacions de no reproducció. Invertint esforços i fons econòmics en la protecció i conservació dels hàbitats naturals i les seves espècies.
• Quan la cria en captivitat sigui la única opció viable per preservar una espècie, haurien d'establir-se programes de cria in situ.

QUÈ POTS FER:

• Col·labora informant i divulgant a fi de no fomentar la captivitat dels animals.
• Si visites alguna d'aquestes instal·lacions fes-ho en qualitat d'observador crític, analitzant la situació i condicions dels animals allà ubicats.
• Sol·licita més informació. ADDA disposa d'informes, material informatiu i divulgatiu.
• Si vols col·laborar de forma més activa: FES-TE INVESTIGADOR/A DE ZOOS! Posa't en contacte amb ADDA i t'enviarem un formulari.
• Quants més ulls i orelles tinguem ajudant a canviar les coses, més patiment dels animals captius podrà ser alleujat. La teva ajuda és important per recopilar el màxim d'informació.
• ADDA és membre fundador de l'Endcap (End Captivity). Unint esforços i compartint informació i coneixements, la Coalició treballa per alleujar el patiment dels animals captius, exposar casos de crueltat, donar suport als més alts estàndards de benestar animal possibles així com influenciar i promoure un canvi de prioritats al marge del captiveri a favor de mantenir-los en llibertat.

ADDA ha realitzat diverses campanyes, tractant de conscienciar, i a favor d'un canvi de mentalitat que acabi amb el patiment i el captiveri injustificat. Denúncies, visites a zoos, informes, jornades i tallers, investigacions, estudis i al·legacions de la normativa, col·laboracions amb organitzacions internacionals, i treballs específics formen part de les actuacions dutes a terme.

Més informació:

Als articles del fons documental de la nostra revista: ADDA Defiende los Animales

• ZOOS y SAFARIS