1.- LA CAÇA COM A ESPORT

A Espanya hi ha concedides al voltant de 1.200.000 llicències de caça que impliquen l’extermini de més de 16.000.000 animals.

Guals de caça amb tancats que impedeixen el lliure desplaçament de les espècies, repoblacions intensives en els guals d’espècies cinegètiques procedents de granges, verins, trampes, l’extermini d’espècies depredadores que són considerades com a competidores, furtivisme i altres pràctiques prohibides, formen part del greu problema que genera aquesta moderna variant de la indústria que influeix en la desaparició de les espècies i l’amenaça dels ecosistemes i la seva fràgil diversitat.

Gossos de caça: les altres víctimes. Per a alguns caçadors, els gossos utilitzats són tan sols uns instruments al servei de la seva activitat. Tancats en gàbies durant mesos, és freqüent l’abandonament o la mort en finalitzar la temporada cinegètica, en alguns casos de forma molt cruel, quan ja no són considerats aptes per aquesta finalitat.

QUÈ POTS FER:

• La caça a Espanya –reclam d’escopetes de tota Europa-, tradicionalment, gaudeix d’una excessiva tolerància a nivell legal i institucional.
• De la conscienciació i educació que en puguis fer a nivell individual i local relacionat en el respecte cap a la natura i els animals, depèn, en gran mesura, la disminució d’aquesta “activitat” massiva.
• Col·labora i participa amb grups de persones afins a la teva localitat. Denuncia a una entitat de conservació el que pugui semblar-te il·legal aportant la màxima informació.

2.- CAÇA COMERCIAL DE BALENES

Existeixen prop de 80 espècies de balenes, dofins i marsopes. En el seu conjunt es denominen cetacis o mamífers marins.

Durant el segle passat dos milions de balenes van ser matades utilitzant mètodes que causaven un enorme i perllongat patiment. La seva caça massiva va estar a punt de provocar l’extinció d’algunes d’aquestes espècies. L’any 1986 fou prohibida, a escala mundial, la caça d’aquests cetacis. La Comisión Ballenera Internacional (CBI) és l’organisme intergovernamental encarregat de regular i supervisar la conservació de les balenes i de controlar la seva cacera. A causa de diversos buits en la normativa que regula la seva prohibició, i amb l’excusa de “caça científica” –tot i que finalment són destinades al consum- s’han continuat caçant al voltat de 1.500 balenes anualment. Diversos països pressionen des de fa anys per tal que desapareixi aquesta prohibició per tornar a reprendre la caça d’aquests mamífers a gran escala.

La coalició mundial Whalewatch formada per més de 140 associacions de 55 països liderats per la WSPA i en la que treballa activament ADDA, sol·licita que, a més de continuar la moratòria, en el sinus de la CBI s’han de debatre, íntegrament, totes les qüestions relatives al benestar que afecti a les balenes, com a conseqüència d’aquest tipus de caça.

Algunes evidències:

• El principal mètode de matança és l’arpó amb granada de pentrita, dissenyada per explotar dintre del cos de la balena.
• L’explosió provoca, com a mínim, una ferida de 20 centímetres, que es triplica quan les puntes de l’arpó s’obren per ancorar-se a l’interior del cos.
• Aquest mètode de cacera no està, generalment, adaptat a les espècies a les que s’apliquen. Els arpons utilitzats per a les balenes més petites, “Minke”, són també utilitzats per a les espècies més grans.
• Algunes balenes poden tardar més d'una hora a morir.
• Un recent estudi científic veterinari va arribar a la conclusió que els criteris de la CBI per avaluar la mort o insensibilitat al dolor de les balenes són inadequats.
• La pròpia persecució estressant pot fer que les balenes pateixin o morin tot i que no resultin capturades.
• A més, cada any es maten en el món milers de petites balenes, dofins i marsopes en activitats baleneres no reconegudes per la CBI.

Les balenes i la seva beneficiosa contribució en el medi ambient:

Un recent estudi publicat pel professor Victor Smeatacek de l’Institut d’Investigació Polar, assenyala que la caça massiva de més de 300.000 cetacis durant la dècada dels anys 30 va tenir grans conseqüències en la cadena tròfica.

La desaparició de milers de balenes blaves a l’Antàrtic ha influenciat negativament en l’escalfament global a causa que aquests mamífers marins funcionen com a fertilitzadores que sintetitzen el ferro, afavorint així el manteniment de les temperatures.

QUÈ POTS FER:

Participa a les campanyes que oportunament es vagin anunciant.

3.- COMERÇ I TRÀFIC D’ANIMALS

Capricis i modes de greus conseqüències.

Cada any, nombroses espècies d’animals són empentades al llindar de l’extinció degut a l’acció humana.

El canvi climàtic, la sobreexplotació de recursos, la desforestació, el creixement urbanístic, etc., provoquen la destrucció del seu hàbitat que, juntament amb la caça i la captura per al comerç legal o el tràfic il·legal d’animals vius o dels seus productes derivats, són causa del seu extermini i extinció.

Primats, aus, rèptils, mamífers… són víctimes de l’oferta i demanda del mercat de la creixent moda de col·leccionar o tenir espècies exòtiques, com a mascotes domèstiques.

Segons estimacions del Fons Mundial per a la Naturalesa més de 180.000 mamífers, 6 milions d’aus i 8 milions de rèptils procedents d’ecosistemes africans, asiàtics o americans són capturats i venuts a països de la Unió Europea, Estats Units o Japó.

Espanya, Alemanya o Portugal es destaquen com a països importadors o de primer destí, d’aus i rèptils per la seva posterior ubicació.

Cada espècie desapareguda, animal o vegetal, significa una nova anella perduda de la cadena natural i de la seva evolució de milions d’anys, a més d’un greu perjudici al complex equilibri del nostre ecosistema.

Tresors perduts

Espècies com l’Alca, el Dodó, el Mojo, el colom Migrador, la vaca marina de Steller, el quagga o l’apyornis, constitueixen un minúscul exemple de les 762 extincions recollides per la Unió Mundial per a la Conservació de la Natura, UICN, durant els darrers segles. Algunes d’aquestes extincions van produir-se en un temps rècord per culpa de la intervenció i implacable persecució humana.

La Llista Vermella d’espècies en perill d’extinció assenyala la xifra de més de 16.000 espècies d’animals i plantes. Aquest espoli de la naturalesa afegeix una mortal tragèdia per a la majoria dels individus capturats. La captura, transport, condicions d’allotjament, desconvenciment de les seves necessitats, dificultat d’adaptació al nou medi, etc., provoquen un gran percentatge de mortalitat i patiment per a cada un d’aquests animals.

QUÈ POTS FER:

• Pensa globalment i actua localment.
• Evita la tinença d’un animal exòtic, la seva compra afavoreix l’espoli del seu hàbitat i fomenta la seva desaparició com a espècie.
• Tot i que la seva cria s’hagi realitzat en captiveri, les seves necessitats són molt complexes i el seu entorn natural molt diferent a l’espai limitat d’un ambient artificial.

• Sol·licita més informació. Participa conscienciant.

  Més informació:

Als articles del fons documental de la nostra revista: ADDA Defiende los Animales

• CAZA

• TRÁFICO ANIMALES EXÓTICOS

• TRÁFICO ANIMALES

• GALGOS

A la web de ADDA: ADDACONTRACAZA