Tot i havent entregat a la Unió Europea més d’un milió de signatures, un any després, els ciutadans i els defensors dels animals europeus seguim esperant una resposta.

El 7 de juny de 2013, es va celebrar el primer aniversari de la petició presentada per més d’un milió de (1.103.248) de ciutadans europeus per limitar el transport d’animals destinats al consum humà a un màxim de 8 hores. Ha passat un any des de que els membres del Parlament Europeu i els representants de les organitzacions no governamentals europees de benestar animal van entregar conjuntament més d’un milió de signatures per reclamar a la Comissió Europea que acabi amb el transport d’animals vius a llarga distància.

La Comissió Europea ha fracassat a hores d’ara tan en respondre a la veu democràtica dels seus ciutadans, com en millorar les mesures de benestar animal per a milions d’animals que han de recórrer grans distancies per les carreteres europees per ser sacrificats en els escorxadors. Aquest patiment addicional podria ser evitat fàcilment si el sacrifici fos realitzat en escorxadors propers a les mateixes granges, per després transportar la carn, fent servir la xarxa del fred.

No només estan essent ignorats els ciutadans europeus, també els seus representants electes.

El Parlament Europeu, al març de 2012, va aprovar la declaració escrita 49/2011 recolzant la campanya “8Hores” i el mes de desembre es va aprovar el informe Wojciechowski, favorable a un límit de 8 hores. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA) també es va pronunciar per escorçar els temps de transport pels cavall així com, altres canvis en el Reglament. Res de tot això ha servit. Quelcom desolador si, a més a més, es té en consideració que entre l’any 2005 (quan va entrar en vigor el reglament) i l’any 2009, el nombre de transport va augmentar un 32%.

Carme Méndez, Presidenta d’Ong ADDA, declara:

“Quan l’absurd i irracional perdura en el temps, hem de suposar de l’existència de poderosos lobbys que pel seu propi benefici econòmic, interfereixen en la solució lògica i humanitària d’aquesta situació”