Protesta davant de la Comissió Europea contra la caça comercial de balenes d’Islàndia.

28 organitzacions internacionals de conservació del medi ambient i benestar animal, entre las que hi figura Ong ADDA, han sol•licitat en un escrit dirigit al Comissari de Medi Ambient de la UE, Janez Potocnik, que la Comissió Europea, que fins la data no s’ha pronunciat respecta la caça de balenes d’Islàndia, consideri emprendre mesures i accions enèrgiques per acabar amb la caça comercial de balenes. A més, sol•liciten que la Comissió Europea prepari una resolució expressant la seva preocupació i que es presenti en la propera reunió del mes de setembre davant la Comissió Balenera Internacional.

Islàndia va reprendre la caça comercial de balenes el 2006. D’ençà els seus baleners han matat casi 1.000 balenes, incloent-hi 414 balenes d’aleta.

El desembre de 2013, el Ministre de Pesca d’Islàndia va aprovar pels anys 2014 al 2018, una quota permeten la matança anual de 154 balenes d’aleta i 229 balenes minke, ampliant-se més tard fins l’any 2019 la quota per la caça de balenes minke. Aquestes quotes s’han establert de manera arbitrària i unilateral, sense comptar amb l’aprovació de la Comissió Balenera Internacional i el seu Comitè Científic.

El passat mes d’abril, Islàndia va exportar al Japó més de 2.000 tones de carn i greix de balena. El vaixell carregat amb aquest carregament cap al Japó, sembla ser que utilitzava una ruta de la costa africana, per tal d’evitar els ports de la UE, ja que s’està debatent actualment en el si de la UE si s’ha de prohibir aquest trànsit.

El total, des de que es va reprendre la caça, Islàndia ha exportat al Japó més de 5.000 tones de carn i greix de balena.

Islàndia es beneficia d’una moratòria del CITES, de l’Apèndix I. Tot i així el centre de Monitorització de la Conservació Mundial del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (UNEP_WCMC) va destacar en un informe de març de 2013, que permetre alts nivells de captura sota aquesta reserva de moratòria “pot debilitar l’eficàcia de la inclusió en l’Apèndix I”.